SES FONTS UFANES

Les fonts Ufanes de Campanet constitueixen el fenomen hidrogeològic notòriament més singular de l’illa de Mallorca. La zona d’aflorament es troba situada a la finca de Gabellí, als voltants de l’església de Sant Miquel. Les particulars condicions del lloc han motivat que s’hagi conservat la capa climàtica de l’alzinar, essent un dels més be conservats de tota la comarca. En qualitat d’això, està qualificat com a àrea natural d’especial interès en el grau més alt de protecció segons l’article 11 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Aquestes fonts intermitents que brollen des del sòl en temps de molta pluja –aquest és precisament el significat d’”ufana”-, dins l’alzinar de l’esmentada possessió constitueixen un autèntic espectacle i un dels principals elements del patrimoni natural campaneter. Ses Ufanes de Gabellí fan part d’un sistema de fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fisural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari. L’elevada permeabilitat dels materials de les capes superiors d’aquesta bossa hídrica és la causant tant de la baixa capacitat d’emmagatzematge com de la ràpida resposta de les fonts a la pluja. Les dimensions de la unitat hídrica que alimenta les fonts Ufanes s’ha calculat en usn 45 km2 de superfície i una gruixa d’entre 200 i 600 m. Tot i la intermitència de la periodicitat, depenent de les pluges, les rajades d’aigua es poden arribar a produir entre tres i set vegades per any, del novembre a l’abril, amb un volum d’aigua que por arribar a superar els 40m3/s ( i fins a 100 m3/segon en sortides excepcionals). A més, la descàrrega es produeix unes vuit hores després dels aiguats, tot i que l’estroncament també és ràpid i sol tenir lloc al tercer o quart dia.
La singularitat i l’espectacularitat d’aquestes fonts ha motivat que se les conegui no sols a la comarca, sinó a tota l’illa, i són un dels punts de visita més concorreguts en els moments d’aflorament. A més, la singularitat del seu funcionament hidrogeològic ha fet que aquestes fonts hagin estat objecte d’estudi d’universitats espanyoles i estrangeres.

[ANTERIOR]

Vista la conveniència de planificar detalladament l’ús sostenible del recurs hídric i de conservar la singularitat i la bellesa de ses fonts Ufanes, el Govern de les Illes Balears dia 28 d’agost de 2001 va acordar declarar ses fonts Ufanes com a monument natural.

(Guia dels pobles de Mallorca, Campanet, núm 13)

ELS ALZINARS DE LA VALL DE SANT MIQUEL I ALTRES BOSCS DE CAMPANET

La superfície forestal de Campanet ocupa, aproximadament, 1.006 ha, gairebé el 30% de les terres municipals. Més de 2/3 parts d’aquests territoris són de garriga, seguits del pinar i de l’alzinar. Arran de l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les zones d’especial protecció de les Illes Balears (1991) van ser declarades Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

Així mateix, els territoris que s’estenen per la franja que va del centre al nord-est del terme i que coincideix majoritàriament amb la vall del pal de Tel, a banda i banda del camí Vell de Pollença, quedaren protegides sota la figura d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP).

Vuit dels alzinars limiten amb aquesta zona mentre que un altre se situa al sud-est del nucli urbà, vora la carretera d’Inca a Alcúdia i partioner amb el municipi de Búger. Aquesta presència testimonial de l’alzinar contrasta força amb la seva extensió en èpoques prehistòriques, a partir de les quals anà minvant progressivament en favor dels conreus o de pinars i garrigues.Al llarg del segle XVIII, la construcció de vaixells de guerra significà tales destructores dels alzinars campaneters.

(Guia dels pobles de Mallorca, Campanet, núm 13)